3/11/12

reflexions amb l'aixada i el rasclet...

Aquest passat més d'octubre en el palauet, hem treballat tot el que hem pogut i tots/es els que hem pogut, i quan agafes les eines del camp t'adones que amb les tasques de relacionar-nos amb la terra sempre fas poc... però amb l'ajut de la Natura (darreres pluges)... algunes plantes ja van creixent...
L'altre dia, mentre estava utilitzant el rasclet per tal de treure males herbes i pedres... vaig pensar... jo aquí traient pedres... perquè crec en la independència en termes d'avançar vers la sobirania alimentària i energètica (que puguem ser independents)... i altres, també amb la boca plena d'independència, el que fan és posar pedres i males herbes a casa nostra... qui diu pedres, diu blocs de ciment... i qui diu males herbes diu... això: males herbes...
Serveixi aquesta breu reflexió per posar-nos les piles per avançar vers la, per a mi, autèntica independència, la de no necessitar de ningú per poder menjar i tenir tot allò que necessitem a partir dels nostres recursos... només així podrem ser interdependents i cooperar amb altres pobles que fan també els seus productes a partir dels seus recursos... el km0

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada