26/7/11

Reflexió per començar el tercer any. Una proposta: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

Sobre la raó de ser:  
Ens cal augmentar la “resiliència”, i per això, hem d’evolucionar el més ràpid possible vers la sobirania alimentària i energètica (SAiE), doncs la crisi Ecosistèmica (canvi climàtic, pic petroli, crisi econòmica, crisi social...) pot generar escassetat d’aliments i d’energia... i això vol dir:
  • Impulsar canvis d’estil personal i col·lectiu en molts aspectes com són: el concepte treball, els hàbits de consum, la producció d’aliments, la producció i el consum d’energia, els tipus d’economia global i local, la concepció de la pròpia salut, el lleure, la cultura, etc...
  • Aquests canvis d’estil no han de ser producte de la imposició per la força, sinó del convenciment individual i col·lectiu i això, no es fa de la nit al dia, sinó que és el resultat d’un procés de reflexió individual i col·lectiva. Aquesta és la més important contribució que podem aportar com a moviment de TransicióVNG a la nostra vila.
Un objectiu important: “de col·lectiu de transició a vila en transició”

21/7/11

25 juliol - inici del 3er any de Transició VNG



El passat dilluns dia 25, el "dia sense temps" del calendari maya, aniversari de la posada en marxa de TransicióVNG, l'any 2009, ens hem reunit unes 25 persones, la Farola (el far) i el bot salvavides Víctor Rojas... Ha estat una vetllada festiva, motivadora, engrescadora, distesa, participativa... tothom ha pogut dir la seva, compartir el seu art, parlar tots amb tots i cadascú amb cadascú... algunes intervencions especialment inspirades... 
...la tònica general: hem de seguir empenyent aquesta transició per nosaltres però principalment per les generacions futures... i això és tasca de tothom... els polítics tenen un paper especialment important però som totes i tots els que hem de fer molt... a cada moment decidim coses i obrim o tanquem portes... portes que s'obren al futur o que es tanquen...







La convocatòria que s'havia fet:

Proposta del dia:

A partir de les 20:30, arribada...

A les 21h. fer una estona de tertúlia... a partir del que cadascú vulgui aportar i compartir... com els mayas en el dia sense temps, és un bon moment per deixar volar la imaginació i passejar-se pels estels, enfilar-se a dalt dels núvols... o seguir allà on ens portin els raigs de la Farola...

Quan tinguem gana, podem sopar (de "traje"). Cadascú que porti quelcom per compartir (sòlid i líquid), ho posem a la taula i tastem... mentre compartim vivències, experiències, contactes, il·lusions, emocions, desig, projectes, vacances, etc...........................

Per contribuïr a reduir la petjada ecològica... que cadascú es porti el plat, got i cobert, si cal...

El Ton es compromet a portar aigua, bosses per deixalles, mocadors de paper... creiem que allà hi ha un gibrell gran per posar les begudes en gel... i també una taula amb caballets per posar el menjar... i cadires...

Quan hagim de sortir del recinte del Far, sempre es pot anar a la platja... estels, temperatura ideal, remor de les onades, farola, sense temps.... promet...

Fins dilluns!!!

Unes quantes rumiadores i rumiadors

14/7/11

Conferència-col·loqui de Federico Mayor Zaragoza a Vilanova i la Geltrú al Pòsit de pescadors



resum de l'acte

PRESENTACIÓ (per Ton Dalmau)


Tenim el goig de tenir entre nosaltres el sr. Federico Mayor Zaragoza durant una estona.

Només alguns trets del seu extens currículum...
Va néixer a Barcelona, el 1934. Té família a Tortosa.
Doctor en Farmàcia. Catedràtic de Bioquímica. Va ser rector de la Universitat de Granada.
Va ser Ministre d'Educació i Ciència (1981-82) en el segon govern de UCD (època de la transició a la democràcia).
Director general de la UNESCO durant 12 anys fins el 1999. La va convertir en una institució al servei de la pau, la tolerància, els drets humans i la convivència pacífica. A finals del 1999, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la Declaració i Pla d'Acció sobre una Cultura de Pau.
Al sortir de la UNESCO crea la Fundació per una Cultura de Pau, de la qual n’és President.Ha escrit nombrosos llibres i també poemes, faceta no gaire coneguda.


En 2005 va ser designat Co-President del Grup d'Alt Nivell per l'Aliança de les Civilitzacions, pel Secretari General de les Nacions Unides.

I molts càrrecs més i experiència acumulada en processos de pau i de transicions de la mà del diàleg i la pau, que seria molt llarg d’anomenar...

Si que diré que des del 2008 també és el president de l’associació promotora de la fundació Arbre de associació promotora de la fundació Arbre de la Pau. Des d’aquesta entitat diem que en el món existeix un gran Arbre de la Pau que està creixent però és una tasca col·lectiva fer que es vegi i que sigui més fort que el Gran Monstre que s’està menjant el Planeta. Des de l’Arbre de la Pau fem una crida a treballar en una empresa col·lectiva per impulsar transicions cap a uns altres models de societat basats en la Diversitat, la Sostenibilitat i la Pau, eixos de la Carta de la Terra, document del que també n’és coautor.

A Vilanova estem impulsant el moviment de Transició des de fa dos anys i per això l’hem convidat a venir a conèixer el que fem i hem convidat també a membres de l’entitat Arbre de la Pau, entitat que vol promoure el treballar per la Transició GLOCAL (Global + Local). El tema que ens preocupa són “les transicions en i dels pobles”.

Al ser un acte de caire intern, no hem fet gaire difusió... però com que Transició és un moviment obert, també es dona la benvinguda a tothom qui se n’ha assabentat i ha volgut venir a aquest acte, persones que estan també convidades a participar en aquesta dinàmica de transició que entre totes i tots hem d’empènyer.

Benvinguts doncs sr. FMZ i benvingudes totes i tots.

Li donem la paraula al sr. Federico perquè amb la seva visió del món ens doni pistes per la reflexió personal i col·lectiva.

Deixarem una estona per la participació de qui vulgui fer alguna aportació, encara que no ens podrem allargar gaire doncs haurem d’acabar en punt per marxar. 

Alguns fragments de la seva intervenció recollits per Josep M. Canyelles en el seu blog "Responsabilitat Global":

Comença la seva intervenció recordant que en aquella època estava prohibit parlar en català a l'escola, que havien de parlar en castellà o llatí, i recorda un mestre que sempre els deia “si vis pacem para bellum”, si vols la pau prepara la guerra. Aquesta és la cultura en què hem estat educats.

La gran majoria de la gent són espectadors, són súbdits que no poden fer arribar la seva opinió. La professora Maria Novo diu en els seus llibres sobre medi ambient que el gran problema és el ETD (Ens Tenen Distrets).

El canvi ha de venir col·lectivament, de tots. Hi ha una frase de la Carta de les Nacions Unides que ho deixa clar. Al començament s’hi diu “Nosaltres, els pobles...”. Això és d’una gran clarividència. Si ara estem malament, sols cal pensar com deurien estar després de la 2a Guerra Mundial. I no van escriure “nosaltres els governs” sinó “nosaltres els pobles”. Van decidir que no volien més guerres, que volien ser ciutadans, no súbdits. I es diu que ho fan per a les generacions futures. Aquesta és la solució. Enmig d’aquella gran tensió humana van tenir la clarividència d’escriure el que tocava. 
La construcció del G6 va ser el camí per al govern dels poderosos. Si som gairebé 200 països, per què hem de ser manats per 6, 7, o 20 països poderosos?

Si hi ha algú que sap el que és el mercat som els catalans. Un mercat és una associació de mercaders. I de mercaders n’hi ha de bons i dolents, de molt bons i de pocavergonyes. I a aquests darrers cal bandejar-los. Però el que ha passat ha estat al revés.

Al 1974 es va dir que els països rics donessin el 0’7. Era ben raonable, però no s’ha fet ni això. S’han deixat els diners com a préstec. Quan es donaven les aportacions, enlloc del 100 pactats se’n donaven sols 20 i la resta era en espècies que eren una manera de fer negoci...
Hem de saber veure els invisibles perquè sols així podrem fer front als impossibles. Ens creiem que tenim massa impossibles.

L’evolució va canviant les coses gradualment, i l’alternativa és la revolució. La revolució no la podem defensar perquè va acompanyada sovint de violència, però no podem negar que hi ha circumstàncies qeu és merescuda. Quan no es pot canviar res...

De vegades em van entrevistes on em diuen “això que vostè diu és utòpic”. A Sudàfrica hi havia bars on es deia “no dogs, no blacks”. I ningú es podia esperar que Nelson Mandela sortís de la presó i en lloc de reclamar venjança es posés a fer possible la pau. 

Diu que va conèixer el poeta Miquel Martí i Pol, i en cita un fragment: “tot està per fer i tot és possible”. Hi ha un determinisme inacceptable, una acceptació de la realitat que ens incapacita per al canvi.

Un exemple és la insostenibilitat, i específicament l’escalfament del planeta. Ara es comença a parlar de la fotosíntesi artificial, que pot ser la gran solució. Mentre no estigui desenvolupada hem de valdre’ns de l’energia que tenim al voltant: n’estem envoltats, el vent, el sol... 

Hi ha una paraula que per als científics és molt dura: quan un procés és irreversible. Seria una irresponsabilitat generacional que grans processos de la natura s’alteressin irreversiblement per culpa del comportament humà.

Els grans problemes tenen solució? Si la tenen en nosaltres, sí. No podem esperar la pau al món si no és entre nosaltres.

Hi ha molta gent que parla de pau, de salam i de shalom, però després de les van arriant. Pensen que és un somni utòpic però no han assumit que sigui realitzable.

Per això hem de parlar de la transició dels pobles. Pobles en transició. El fet que avui la gent conegui món, perquè han viatjat, perquè han sortit del seu poble, hi ha mitjans de comunicació i les noves tecnologies, fa que siguem una generació molt diferent de les anteriors. 

Avui la gent té molt, tenim accés a artilugis tecnològics... i no valorem tot que tenim, accés a la sanitat, a l’educació.... I això coincideix amb el fet que també sabem que hi ha milions de ciutadans del món que viuen amb menys d’un dòlar al dia, i fem veure que no ho veiem.

Un altre actiu central per al canvi és la dona, que abans no hi pintava més i ara comença a decidir. Ara la presa de decisions al món per part de les dones ja està al 12%, anem avançant. 

A més de la consciència global i de la presència de les dones, tenim la democràcia, poder dir el que volem, i ara ho podem vertebrar per mitjà de les noves tecnologies. Estem vivint moments turbulents a escala local i global però hi ha esperança, precisament perquè som milions els que podem dir que no.

La transició ve per la força de la paraula, per a les generacions futures, fomentant la creativitat.

Si en condicions adverses hem plantat llavors, algun dia potser hi haurà fruit. Si no plantem cap llavor, aleshores segur que no hi haurà cap fruit.
Ara ja no ens podem considerar súbdits, som ciutadans.
Sobre els referèndums i consultes sobiranistes, estem entrant en un nou temps en què tothom tindrà dret a dir el que vulgui. El món ha canviat i els fets que han passat estan marcant una nova democràcia. Els referèndums es faran, si cal sense demanar permisos.
...

8/7/11

Trobada amb "transitadors/es" del Vallès i de Gelida... ens visiten...



És molt important per avançar en els processos de transició dels pobles, el compartir vivències i experiències, cada realitat és única però també té un potencial que pot ser útil per desvetllar sinèrgies per una altre indret... aquesta és una realitat que varem poder comprovar amb la visita de persones del Vallès, de Gelida i de Mallorca... que busquen també aquesta societat millor...

CRÒNICA DE LA TROBADA DEL DIA 9 
A les 10:30 ens trobem a l’estació 11 persones del Vallès amb dos petitons... més tard s’afegiran un noi de Gelida i una noia de Mallorca...
anem passejant cap els Jardins del Far, alguns amb cotxe per facilitar el transport del material. Molta calor.

A les 11:00 visitem breument el Museu del Mar i ens situem a l’ombra de la Farola i un arbre. Cadires en rotllana... compartim la nostra experiència. Després de presentar-nos cadascú, presentem la breu història de TrasnsicióVNG i el que han fet fins ara els diferents grups d’acció.

Un dels temes que més interès ha despertat és el del “projecte turuta” i tot el raonament entorn a aquest model experimental de moneda social, resultat d’un estudi de les opcions actualment existents i pensant en l’objectiu de que un dia no llunyà, a VNG puguin coexistir dues monedes amb normalitat: l’euro i la turuta. Expliquem que actualment ja s’ha creat l’associació ECOL3VNG i que estem des de l’octubre en una prova pilot, que va prenent força.

Agrada especialment la idea de que amb aquest treball remunerat amb moneda social, generador de valor de canvi social, s’afavoreix la relació de cooperació entre les persones... tant treballes, tant cobres, i s’eviten malentesos... a la vegada que tothom hi pot participar.

A les 13:30 ens dirigim a l’Hort del Far. Un cop ens refem de la observació de l’encant del lloc, estem una estona compartint idees i experiències mentre anem preparant el dinar. El Mike s’ha llençat a fer un tastet mariner vilanoví amb una paella d’arrossejat amb fideus (exquisit). El Juan i l’Antonia han portat vi de la cooperativa i molts productes de la seva collita (tomàquets, xíndries, melons...). La Imma ha preparat un tastet de xató boníssim... hi ha molt menjar variat per compartir (peixet, empanadilles, etc.) Ha estat un dinar fabulós i molt ric de contactes i d’intercanvis d’experiències. Hem estat entre 35 i 40 persones.

Per posar punt i final al dinar i en la sobretaula, el “trobador” Ton, que ha portat el banjo, ha interpretat algunes cançons de contingut adient... acabem “vogant” amb l’havanera “el bot salvavides Víctor Rojas” i entonant el Glocalitzem-nos!

Ens posem de nou a xerrar, a l’ombra, aquesta vegada per escoltar les experiències del Vallès, sobretot de Cardedeu d’on són la majoria. El noi de Gelida i la noia de Mallorca han hagut de marxar abans de dinar.

És molt interessant compartir experiències que corresponen a realitats locals molt diferents. Cal destacar que a Cardedeu la realitat d’horts està molt estesa doncs moltes cases tenen el seu petit hort. Ens parlen de l’experiència molt enriquidora d’una cooperativa de consum amb el sistema de cistella setmanal.

El temps se’ns tira al damunt i els del Vallès prefereixen marxar abans per agafar un tren més aviat, tenen un bon trajecte abans no arribin a casa.

Continuem els de TransicióVNG amb la xerrada sobre la pagesia a càrrec del Juan i l’Antonia, uns pagesos molt conscients i treballadors, tot un model a tenir molt present... seguidament l’excel·lent audiovisual que el Mike va fer fa un temps sobre la “Vilanova rural”.

Ha estat una trobada molt positiva.

LA PREPARACIÓ DE L'ACTE

MOTIU: La nostra idea és conèixer "Transició Vilanova", com va sorgir la idea, projectes que teniu en marxa ja siguin concrets, com poden ser els horts ecològics i altres a un nivell més de sensibilització de la població, la sintonia de l'ajuntament en aquests temes, accions que esteu desenvolupant en relació al document que vau fer, ..., i en general, què us plantegeu per contribuir a canviar el model de desenvolupament cap a la sostenibilitat, si la gent col·labora gaire,... Sobretot parlar i intercanviar experiències i punts de vista...


HORARIS PREVISTOS
10:30 estació  ... s'arribi en tren, en cotxe o a peu... els que siguem anirem passejant cap el Far (espai agradable sota el Far - la Farola -  i davant del mar) 

11 - En el Far, en primer lloc decidim què volem fer, entre tots... tenint en compte que fa molta calor... potser voldreu/voldrem anar-nos a banyar una estona o visitar quelcom...
Un parell d'hores de Xerrada explicativa (Com varem començar, què hem fet, què estem fent, grups de treball... explicar la realitat).

Més tard si algú vol anar a l'hort del "palauet" o "camí de sant gervasi" o platja o visitar quelcom...

14 Per dinar anirem a l'hort del Far (una mica més enllà del Far). La primera idea era fer nosaltres un dinar compartit (paella o barbacoa?) però ja que suposa molta complicació (sol, no sabem exactament la gent...) varem acordar que millor que cadascú es porti quelcom per menjar, la beguda no cal ni les postres i segurament podrem fer un "tastet" de cuina vilanovina per complementar...

A la tarda, també ens agradarà que ens expliquin el què fan els del Vallès (11 persones amb 2 crios) i els de Gelida (2 persones) .

Cap a les 18h farem una xerrada amb el Juan i l'Antonia (pagesos locals ecològics) i tenim un muntatge audiovisual sobre "la Vilanova rural" molt interessant...

La idea d'acabar sobre les 20h. 

3/7/11

Trobada d'ecoxarxes de Catalunya convocats per la CIC a VNG el 2 i 3 de juny

unint energies per les ecoxarxes
El cap de setmana passat va haver-hi una trobada de persones que pertanyen a diferents ecoxarxes de Catalunya. La trobada va estar convocada i organitzada per la EcoXarxa del Garraf junt amb la CIC (Cooperativa Integral Catalana). Alguns que també estem en el moviment de Transició VNG varem participar-hi. 
Va ser una de les trobades que periòdicament convoca la CIC en diferents punts de Catalunya per tal de compartir experiències i parlar de com s'estan organitzant i de l'experiència en els diferents llocs. Un dels temes principals, actualment, de les EcoXarxes és avançar en promoure productes locals (a nivell de Catalunya) i que aquests puguin arribar a tot el territori català, mitjançant una xarxa de "centrals de compres". En el nostre poble s'està també muntant una d'aquestes "centrals de compres", que vol ser una mena de "cooperativa de consum" però en la que també s'hi poden adquirir productes mitjançant una moneda social. Tot un gran projecte i una gran tasca de "transició" a un nou model de societat. Felicitats a les organitzadores i organitzadors.